Oniria e insomnia

Els nostres ulls es miraven. Les nostres mans es tocaven. Les nostres pells es rosaven i els nostres cossos s’aproximaven. Li encantaven els meus cabells, m’embogien els seus ulls negres profunds.

Les olors ens guiaven i els sospirs eren els protagonistes dels nostres llavis. Tu m’acariciaves la cara mentre jo m’agafava dels teus canells. Llavors em feies un petó i jo te’n feia un altre. Jo te’n feia un altre i tu me’l tornaves en una altra part de la meva pell bruna.

Es miraven fixament i es somreien tímidament.

Ell va obrir els ulls, va tenir un moment de lucidesa, recordava que feia molt de vent, que l’habitació s’havia refredat i que la pluja tornava a caure. Va tornar caure al son.

Estàvem a prop, molt a prop, i tot va començar aquí.

Tan sols entrava una petita escletxa de llum, era un groc tènue que venia de les faroles de fora del carrer. Mentre que dins d’aquesta càlida habitació, es fusionaven olors, llavis i energies. Érem cossos de foc, energies que jugaven al desig, un joc on l’objectiu era crear un incendi, i quan una espurna s’ajuntava amb una altra, se’n desprenien mil més. El foc creixia i el desig era cada vegada més gran, un desig però que deixava de ser-ho, perquè ja estava sent saciat, alimentat i completat. Els nostres cossos s’abraçaven i es sincronitzaven al compàs del temps. Els dos vam caure en un somni profund.

Nedàvem dins del mar, l’aigua era tranquil·la, però de tan en tant ens intercanviàvem petons, perquè cada petó era oxigen per poder seguir fluint dins l’aigua. De sobte, tot es va parar perquè algú va gosar parlar, ens vam ofegar? No ho recordem. Tan sols sabem que quan dels nostres llavis surt aquella paraula, les galtes agafen un toc rogenc, se’ns contrau el cos i sentim que alguna cosa recórrer dins nostre. I des de la nineta dels ulls, directe al cor fins arribar a la boca, algú va pronunciar…

Els teus ulls es van tornar a obrir de cop, estaves desconcertat, no sabies si estaves somiant o si tot el que havies sentit era real. Tampoc sabies si alguna cosa havia canviat o si tot seguia igual. Intuïes que tenia el poder d’indagar el què et deien els teus somnis. I no sabies si seguir-me o aturar-te. Tenies por, nedaves entre dubtes però et senties bé, i no sabies perquè.

Vaig obrir els ulls, em vaig girar i dormies plàcidament com un àngel al meu costat. I vaig poder acariciar les teves mans grans, vaig poder contemplar-te sense que te n’adonessis.

Estàvem lluny, molt lluny, i tot va acabar aquí.

Ell amb pressa als llavis va dir:

– Espera’m!

I a ella, se li omplí la boca de llibertat:

– T’esperava!

Els dubtes no van desaparèixer així com tampoc el desig, aquesta era la manera en què es volien. Ara, tot sempre és més intens, i nit rere nit, un cop al llit, s’adormen imaginant això.

Potser és un somni incomplert o potser una manera de somiar una vida incomplerta. Però connecten, s’eviten, s’atrauen, no es diuen res, es miren, i quan es busquen es tornen a perdre, es dibuixen i s’esborren una vegada i una altra vegada, una vegada rere l’altre…

S’esperen als somnis, i cauen adormits en un somni profund, etern, incomplert, infinit

V.Amazoninha

Anuncios

Acerca de Viviana Amazoninha

Chica de 24 años, Educadora Social y Cooperación Internacional, Medicina natural y facilitadora en constelaciones familiares en curso. Caleña y catalana. Amante del arquetipo de la Mujer Salvaje, la Pachamama, la ecología, el "Buen vivir", Cosmovisión Indígena, la música, la filosofía, el Yin-Yang, la poesía, la escritura, el Reiki, la resiliencia, la psicología social, la solidaridad, viajar, la fotografía, emociones, amor, danza... Con un proyecto de futuro a favor de la acción social en que los beneficiados sean los más vulnerables y los de abajo, los ciudadanos.
Vídeo | Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s